Habitualment les empreses competeixen de manera frontal entre elles per aconseguir alguna petita avantatge competitiva o diferenciació, que els hi permeti esgarrapar una mica més de quota de mercat. Aquesta estratègia de competència directa, en els mercats saturats d’avui en dia, no produeix altra cosa que “oceans vermells” tenyits de la sang dels rivals, que es barallen per una part dels beneficis cada cop més reduïda.
Us proposem un llibre que qüestiona les estratègies tradicionals i ens presenta una nova estratègia, cimentada en la recerca i creació d’oceans blaus, en la que mitjançant la innovació en valor trobarem nous espais lliures on la competència es tornarà quelcom sense importància.
Si fa uns 30 anys ens haguessin preguntat si ens semblava que el negoci del circ tenia un futur prometedor, segurament tots haguéssim dit que no. I tindríem raó si seguíssim pensant de la forma convencional doncs no es tractava d’una industria atractiva, sinó més aviat molt limitada i amb un potencial de creixement mínim, en un nou escenari ple de noves alternatives per l’oci i on qualsevol pràctica tradicional amb animals ara es podria considerar un maltractament.
En aquest context tant poc prometedor va néixer el Circ du Soleil, que va triomfar doncs es va donar compte que per a tenir èxit en el futur les companyies haurien de deixar de competir entre si (baixant preus, posant més animals, més pistes...). És adir, que la única forma de vèncer la competència era deixar de tractar de vèncer la competència.
Per a entendre l’èxit del Circ Du Soleil hem d’imaginar l’univers competitiu dividit en 2 tipus d’oceans. Els vermells que representen a totes les industries ja existents en l’actualitat. És l’espai conegut del mercat. I els oceans blaus, que representen a totes les industries que no existeixen actualment. És l’espai desconegut del mercat.
En els oceans vermells les fronteres de les industries estan definides i acceptades. En ells les empreses tracten de superar els seus rivals per prendre una major participació de la demanda existent. A mesura que es satura l’espai del mercat, es redueixen les perspectives de rendibilitat i creixement. Els productes es converteixen en bens genèrics i la competència a mort tenyeix de sang l’aigua de l’oceà.
En canvi els oceans blaus són espais del mercat no aprofitats. Malgrat que alguns es creen en els llindars de les industries existents, la majoria d’ells sorgeixen dels oceans vermells quan s’amplien les fronteres de les industries existents, com va fer el Cirque du Soleil. En aquests oceans blaus la competència perd la seva validesa perquè les regles del joc encara no existeixen.
Quan el Circ de Soleil va aparèixer la resta de circs es dedicaven a comparar-se entre si, competint en millorar els espectacles tradicionals. Buscaven més pallassos , més animals i més exòtics, etc, una estratègia que elevava la seva estructura de cost sense millorar gaire l’experiència dels espectadors. El resultat un augment de les despeses i una caiguda gradual de la demanda global, basada en un públic infantil que gaudia més mirant la tele o jugant a la playstation.
En canvi el Circ du Soleil no va prestar cap atenció al que feia la competència, situant-se en un nou espai entre el circ i el teatre. En lloc de voler oferir un circ més divertit i emocionant, va oferir al públic la diversió i emoció del circ amb la sofisticació intel·lectual i la riquesa artística del teatre. Va traspassar les fronteres dels 2 mons veient amb uns nous ulls no només els clients tradicionals del circ sinó altres que no ho eren, els clients adults del teatre.
El Circ de Soleil va veure que el que més fascinava del circ tradicional eren només 3 coses: la carpa, els pallassos i els números acrobàtics. Van mantenir això i van eliminar altres elements com els animals o les múltiples pistes, amb el que varen aconseguir unes despeses més baixes. D’altra banda varen incorporar altres variables no pròpies del circ, com una història, música i dansa artística, prestades del món del teatre.
En resum, el Cirque du Soleil ofereix el millor del circ i del teatre i ha eliminat o reduït tot el demés, inventant una nova forma d’entreteniment en viu força diferent del circ i teatre tradicionals. Al reduir molts dels elements costosos del circ ha reduït força la seva estructura de costos, d’altra banda ha pogut fixar els preus al nivell dels del teatre, uns quants punts per sobre dels habituals en el circ, però gens estranys pel públic adult.
Trobareu en aquest llibre molts més exemples com el del Circ du Soleil i un enfocament sistemàtic per a trobar oceans blaus i fer que la competència es torni quelcom irrellevant, canviant la visió clàssica de l’estratègia empresarial basada en competir frontalment per quotes de mercat decreixents.
La estrategia del Océano azul
W. Chan Kim / Renée Mauborgne
ISBN: 978-84-92421-28-2
No hay comentarios:
Publicar un comentario